PER QUE AQUESTA SECCIO DE CLIMA ESPACIAL?
 

 

Científics d'arreu del mon teoritzen, i s'afanen a demostrar i explicar, sobre com múltiples factors de l'espai exterior poden afectar de manera clara la nostra vida a la terra. Sobre com l'activitat solar, les ejeccions de massa coronal (EMC) degudes a tempestes solars, tenen una clara incidència sobre la vida a la terra, inclús sobre el desencadenament de terratrèmols i volcans, i també sobre el mateix clima terrestre.

Certament en els darrers dos anys (2010-2011) hem assistit a un augment considerable de l'activitat tel·lúrica, forts terratrèmols, erupcions volcàniques per arreu, ens hem quasi acostumat a uns canvis climàtics que han portat multitud d'episodis d'inundacions, fred i neu a llocs a on mai havia nevat, calors extrems a latituds a on això no s'havia vist mai, estius inusualment calorosos a Rússia i atípiques nevades a l'Àfrica.

Una mica d'història

El 1851 l'astrònom Heinrich Schwabe va observar que l'activitat solar variava segons un cicle d'onze anys, amb períodes de màxima activitat i períodes d'activitat mínima. L'astrònom solar Edward Maunder va constatar que des de 1645 fins 1715 el sol interrompí el seu cicle d'onze anys, de forma que durant aquests 70 anys pràcticament no hi van aparèixer taques solars (precursores de les tempestes solars). A aquest període, immers en una mini era glacial, se li va denominar mínim de Maunder .

Molts astrofísics consideren clara la influencia del sol sobre el nostre clima, i que aquesta està relacionada amb la longitud de cada cicle solar, la amplitud del mateix, la quantitat de taques solars, la profunditat de cada mínim solar, i la ocurrència de dos mínims solars separats per pocs anys. La variació dels camps magnètics terrestres (no oblidem que la vida a la terra seria impossible sense la protecció de la nostra magnetosfera) i la variabilitat en el vent solar, que ens envia raigs còsmics que la magnetosfera ha de desviar, tenen també una forta acció o interacció sobre diferents components del clima terrestre, com les oscil·lacions oceàniques, els events del “Niño” i la “Niña”, els corrents polars, etc.

Hi ha qui ha posat de forma clara nom al veritable causant del canvi climàtic. Com per exemple aquest interessant i vehement escrit de James A. Marusek – físic i enginyer de la Marina d'EE.UU .

No vull dir amb això que es pugui contaminar sense que hi hagi una repercussió en el planeta, no. Però potser els canvis que estem vivint d'uns anys ençà son multi factorials, i l'activitat del sol en té molt a veure. El sol, com ja he explicat, té cicles d'activitat d'onze anys, es a dir que cada 11 anys assoleix un nivell de màxima activitat, i ara estem entrant en el màxim solar corresponent al cicle 24 (24è cicle des de que es va començar a comptabilitzar aquest comportament cíclic del sol), màxim que culminarà entre finals de 2012 i principis de 2013.

És per tot això, per la importància que sembla tenir i la preocupació que genera, que des de fa uns anys s'ha engegat un corrent científic encarregat d'estudiar l'activitat del sol, i inclús ja es parla obertament de “clima espacial” per fer referència a tot allò que, originat a l'espai, té una repercussió directa en el nostre planeta. I anant una mica més enllà, des de fa uns anys ja s'estudien les repercussions de l'activitat del sol sobre la nostra societat altament tecnificada i totalment depenent de l'energia elèctrica.

Fa un temps ningú parlava de les possibles implicacions d'una ejecció de massa coronal severa sobre les emissions de radio, sobre els satèl·lits (aquests que ens serveixen per fer funcionar els nostres navegadors, i els dels avions també), inclús sobre la xarxa de transformadors elèctrics, però ara ja obertament, encara que sense arribar de forma clara als “mass media”, s'alcen veus en diversos organismes nacionals i supranacionals sobre els riscos que la nostra societat pot patir en cas d'una tempesta solar excepcional, i sobre com ens hem de preparar com a societat i també com a individus.

Algunes dades per conèixer el sol

Una tempesta solar és una explosió violenta a l'atmosfera del sol amb una energia equivalent a milions de bombes d'hidrogen. Tenen lloc a la corona i cromosfera solar, escalfant el gas a desenes de milions de graus, i accelerant els electrons, protons i ions pesants a velocitats properes a la de la llum. En una tempesta solar s'observen tres etapes: la erupció solar, la tempesta de radiació i la ejecció de massa coronal. No em vull estendre en el funcionament de les mateixes ja que podeu trobar amplia literatura a la xarxa, us recomano aquest document que és molt clar i concís , tot i que en fer referència a un dossier de l'IPCC de 2007, encara no dona gaire importància als efectes de l'activitat solar sobre el canvi climàtic (aquesta part hauria potser de ser revisada).

Simplement comentar que per tal que una ejecció de massa coronal de gran virulència ens afecti s'han de donar necessariament dos factors: que sigui geoefectiva, es a dir, que la direcció de la ejecció faci que aquesta es dirigeixi cap al nostre planeta, i que aquesta estigui orientada magnèticament cap al sud, ja que si té orientació nord, simplement rebotarà a la magnetosfera sense més implicacions.

En definitiva es tracta d'una loteria. Una loteria que ja ens ha tocat en diverses ocasions al llarg de la nostra historia coneguda. Ens ha tocat en diferents moments històrics i en magnituds diverses, no sempre amb extrema virulència. El que sabem del cert son les conseqüències que pot tenir sobre la nostra tecnificada societat. A un país sense electricitat, a on la gent s'orienta pel sol i els estels, no amb moderns sistemes GPS, a on l'aigua es recull i condueix manualment, sense la intervenció de potents motors elèctrics, a on el menjar s'aconsegueix de la pròpia natura, no als passadissos dels supermercats, a on ha arribat passant per multitud de mitjans de transport que requereixen petroli refinat per a funcionar, i en definitiva, a on es viu com fa 2 segles, les conseqüències seran nul·les. Però aquest no és ni de bon tros el nostre cas.

Us heu plantejat que passaria si degut al pols electromagnètic (EMP – Electromagnetic Pulse) originat per una gran emissió de massa coronal del sol, es cremessin bona part dels grans transformadors elèctrics de la nostra xarxa, d'una forma generalitzada?.

La desinformació (deu ser més divertit parlar de la Belén Esteban )

Tot això no apareix als telenotícies de les grans cadenes de televisió, ni tampoc, al menys de forma clara i destacada, als grans mitjans de comunicació escrita. Però el fet que no se li doni ressò no vol dir que sigui impossible ni tampoc improbable. Seguidament us deixo uns quants enllaços a algunes noticies aparegudes en els darrers mesos en diversos mitjans de comunicació, entre els que podem trobar la coneguda agencia de noticies “europa press”, tot i que si tafanegeu per la xarxa en trobareu molta més informació.

http://www.europapress.es/sociedad/ciencia/noticia-comision-europea-admite-riesgo-creciente-tormenta-solar-catastrofica-20111219140126.html

http://m24digital.com/2011/12/20/la-comision-europea-admite-%E2%80%98tormenta-solar-catastrofica%E2%80%99/

http://www.urgente24.info/noticias/val/18893-0/europa-habla-de-catastrofe-tecnologica-por-posible-tormenta-solar-en-2012.html

http://www.nuevatribuna.es/articulo/medio-ambiente/2011-11-20/las-tormentas-solares-llegan-al-parlamento-britanico/2011112018274600836.html

http://www.elintransigente.com/notas/2011/6/11/riesgos-tormenta-solar-incomodan-obama-cameron-87211.asp

http://www.europapress.es/sociedad/ciencia/noticia-efectos-llamarada-solar-llegan-magnetosfera-tierra-20110609124123.html

La qüestió, almenys per algunes persones, ja no és si les autoritats i els nostres governs s'estan preparant de forma adient per superar un event d'aquestes característiques. Per algunes persones ja comença a ser important saber com es poden preparar a nivell individual o a nivell de petits col·lectius, ja que sembla clar que en el pitjor dels escenaris, un cop les mides que es puguin arribar a prendre per les autoritats i les empreses de generació i distribució d'electricitat no puguin evitar el col·lapse en massa de la xarxa de subministrament elèctric, els governs no tindran capacitat de resposta per ajudar a tota la població.

No hi ha res de nou (bé sí, la nostra dependència de la electricitat)

Una important EMC (Ejecció de Massa Coronal) solar en març de 1989 va deixar sense corrent elèctric a 6 milions d'usuaris de Quebec (Canadà) durant 9 hores, desprès d'un procés encadenat de fallades de transformadors que va trigar tan sols 90 segons en propagar-se. Als EUA es van enregistrar més de 200 problemes d'importància en transformadors, entre ells el transformador de la planta nuclear de Salem. Problemes semblants es produïren a Suècia. Infinitat de problemes amb satèl·lits, degradació total de les comunicacions en HF i aurores boreals visibles quasi a latituds equatorials foren altres de les conseqüències.

Però és que en 1921 , 68 anys abans, es registrà una tempesta geomagnètica solar que va induir corrents 10 vegades superiors a les d'aquest event de 1989 . I el govern dels Estats Units ja ha estimat que aproximadament entre un 70% i un 90% de la població civil dels EUA no tindria cap possibilitat de subsistir davant una tempesta solar severa com la de 1921

I és que les tempestes solars severes es van repetint al llarg de la nostra curta historia com a societat. El 1859 es produí el que posteriorment va ser denominat com a “efecte Carrington” , i que va consistir en una ejecció de massa coronal solar que va literalment “fregir” tota la xarxa de telègrafs, que era l'únic que funcionava amb una electricitat incipient en aquells temps.

El sol no canvia, té els seus cicles i va fent el que sempre ha fet. El veritable problema és que mai, fins fa poques dècades, l'home havia estat tan dependent de la electricitat i la electrònica com ho és ara. Sense electricitat deixaria de sortir aigua per les aixetes en menys de 24 o 48 hores, no es podria refinar el combustible que acabaria per esgotar-se a les benzineres en pocs dies, i sense combustible tota la xarxa d'abastament de mercats i comerç en general quedaria ancorada, per tant, en pocs dies els mercats estarien buits.

Us ho imagineu? Jo m'estimo més no fer-ho, però en qualsevol cas el sentit de la responsabilitat cap a la meva família fa que prengui en consideració determinades recomanacions per estar mínimament preparat .

Evidentment desitjo que no passi, o que si es dona aquesta circumstancia la col·laboració internacional faci que els països no afectats puguin ajudar de forma eficient als afectats per poder restablir la normalitat elèctrica, ja que es triga pràcticament un any en poder substituir i posar en marxa un gran transformador danyat, però no puc evitar pensar en que la probabilitat existeix, i de la mateixa manera que ens preparem per saber actuar davant un incendi a casa o a la feina, i inclús comprem extintors, tot i desitjar que mai els haguem de fer servir, per què no hem d'intentar fer el mateix davant un risc real que podria canviar les nostres vides de forma sobtada durant molts mesos o, en el pitjor dels escenaris, durant anys i anys?.

Preparar-se o no fer-ho

Preparar-se mínimament no és necessariament car ni excessivament complicat, es tracta més aviat d'un estat d'ànim, d'un voler dedicar una part del temps de lleure a fer quelcom que no saps si acabarà essent d'utilitat, a pensar al voltant d'una cosa incerta, a documentar-te i estar atent. És com les assegurances, les contractes esperant i desitjant no haver-les de fer servir.

En fi, que no es tracta de construir un bunker. A altres països la cultura de la preparació per catàstrofes està molt estesa, en alguns d'ells la natura els ha pràcticament obligat, seguidament us deixo alguns enllaços.

La NASA als seus empleats i proveïdors

Amèrica (general)

América (Pensilvania)

América (Arizona)

A Anglaterra ja volen començar

Chile

Perú

Fins i tot a Madrid

I aquí, a casa nostra, que?

Amb la idea de poder tenir un lloc web a on fer un seguiment del comportament del sol i, fonamentalment, amb la intenció de divulgar quelcom que els grans mitjans de comunicació “obliden” citar, neix aquest apartat de clima espacial, a on intentaré també anar recopilant aquelles noticies relacionades que consideri d'interès, i que solen aparèixer a mitjans de comunicació alternatius o d'altres de poca difusió.

Carles Marco

Sant Cebrià de Vallalta, 4 de gener de 2012

 

 

   


www.stcebria.info (c) Carles Marco